Depressió
Engabiat dins d'un temps irreal
No puc sortir a respirar
Desitjant que s'acabi obrint
La porta es va tancant
L'aire m'ofega no puc sortir
Se m'oprimeix el pit
El món és negre no el puc canviar
M'enfonso en un forat
Deprimit dins d'un món de sentiments
Circulant motivat per no fer res
Vull cridar sense veu vull quedar
Ningú no escoltarà
Dins del cap al·lucino allà on vaig
La realitat no és igual
L'ànima es crema, el cap es fon
S'omple de dolor el cos
El cor amb pena va divagant
En l'univers malalt
Deprimit dins d'un món de sentiments
Circulant motivat per no fer res.
Writer/s: Marc Costa
