Depressió química
No vull trobar els meus pensaments rovellats,
ajusta la mesura sinó ho pagarem car demà.
Desprenent-me de la gravetat que em te lligat,
trobo un forat i entre la gent vaig caminant.
Tot per dir-te que no m'has guanyat,
Això no és un joc i he decidit que:
No penso perdre el temps amb tu
Tinc massa coses a fer
Entre parets no em tancaré
Vaig obrir una porta, només volia escapar,
I ara no tinc força per poder-la tancar.
Viatjo a un univers on respirar no val diners,
La llibertat és més a prop quant no tens res.
Tot per dir-te que no m'has guanyat,
Això no és un joc i he decidit que:
Els ulls de vidre brillen més,
Un altre ratlla més
Però la veritat no es reflecteix.
Writer/s: Desquici
