De puntetes
He comptat cent dies, he caminat de puntetes, jo sé que això és greu
m'han vençut els dies, m'hauré deixat roba estesa, tot fet un nus
és l'equilibri del teu camí ral, esborrar-se com un boig per tu, dius que no hi ha retorn
com fa la minva de principis d'any, fas que te'n vas, què m'he perdut?
Fa que senti fred l'haver perdut de cop
potser no has deixat rodar el món al seu torn
t'he sentit cent vides, he caminat de puntetes, ara veig que això era breu
he vestit com volies i m'he posat les ulleres, ho he fet per tu
és com distreure el gos amb un passeig, com deixar-se el seny en uns quants plecs, llença'm un altre os
per comprar-me el cel a brots d'afany, quasi em desfaig, és tan feixuc…
Se'n va, se'n va i no ho deixa escrit, se'n va
te'n vas , t'enduus tot el desig, te'n vas
se'n va, se' n va sense un escrit, se'n va
se'n va, se'n va,
no ho vaig notar, no vaig fer res
he comptat cent dies, he caminat de puntetes, com un boig perdut
