Desafinat
Si desafinada em surt una cançó,
dissimula i calla, tingues compassió.
Jo prou voldria fer el meu cant tan pur com és el teu,
però cal que passi amb el que em dóna Déu.
Si es que persisteixes volent criticar
la meva tendència anti-musical,
jo tan sols, mentint-te, puc argumentar
que això és “bossa nova”, que això és cosa natural.
Però el que tu no saps ni voldràs mai entendre,
és que els desafinats també tenim un cor molt bo.
Fotografia'm, doncs, i en revelar veuràs,
clarament la teva enorme ingratitud.
Potser així t'adonaràs de que és el meu amor
el més gran que mai podràs trobar en tota la vida.
Però tu amb la teva música no veus el principal:
Que en el fons d'aquells qui desafinen
també un cor que estima, bat en silenci;
que en el fons d'aquells que desafinen
també hi bat un cor molt bo.
Writer/s: Antonio Carlos Jobim
