Des del cul del món
Recorro cada instant de flash en flash
- m'envolta el fum de l'herba d'aquest temps-,
i cada moment que esbossa el meu cervell
és com un llum antic que brilla en el present.
A estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes inacabades
i el sol que surt de nou cada matí.
Des del cul del món sóc un més com tots,
mai he pogut foradar res de nou.
He travessat miralls però mai m'he vist prou
i la sort no s'ha mogut mai pel meu cantó.
I a estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes inacabades
i el sol que surt de nou cada matí.
Potser encara sóc dret
perquè no sé estar-me quiet.
M'ha mossegat l'amor,
també m'he sentit sol,
he fet amics de mèrit i massa cançons.
A estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes inacabades
i el sol que surt de nou...
I a estones ..........i el sol.........uo uuooo.....
