Des de l'oblit

Vànova

Des de l'oblit pensaments ben estranys
lluita tenaç que rau ja fa molts anys
subjecte a l'exili de l'etern errant
i que només entén el cor distant
aprèn a oblidar tot és fruit del passat
sense el temor al constant patiment
viu l'esperança del ferm sentiment
impuls del desig per sortir endavant
l'esforç dels sentits, llibertat despertant