Desmembrant-me
Quan et tinc al costat no ets el meu idil•li.
Els vermells i blancs quadrats
que conformen el mantell de sobre taula
ara es separen en la seva vertical
creant un nou món de tres dimensions.
on les mirades absorbeixen
i els somriures es desdibuixen
tot va perdent significat
l'aire és espès i el tacte tan lleuger...
gairebé inexistent
i el temps? Ara el meu temps es para
enmig d' una acceleració sense fre.
Quan et tinc al costat no ets el meu idil•li
però és idíl•lic tenir-te al costat.
I els altres? Els altres ja tornen a no ser-hi
o soc jo l'absent?
Sol enmig d'un mar de cares estranyes
encadenat per paraules inintel•ligibles
i involuntàriament acariciat per olors humanes
calors, tractes tan ficticis
com impalpables... els altres.
Mentre sonen totes les guitarres
que jo mai he tocat, a la vegada,
melodies de comiat
del que hauria pogut ser i no ha estat.
Mentrestant les mans agermanades
s'agafen en una gran rotllana.
Jo tiro aigua a les festes.
Writer/s: RES
