Desmentides
Voldria que es cremessin totes les mentides
i que es confessessin davant de tots els mentiders.
Que sentissin les veritats dels qui van fer callar la veu,
com les d’aquells que són jutjats injustament.
M’agradaria expressar-me sense tants recels,
sentir que no decebo a la gent que sempre m’ha envoltat.
No vull calcular les paraules per no fer mal
i no vull amagar-me més el que barrino dins el cap.
Moltes filosofies han destruït pobles humils
on, ni el temps ni l’oblit, han curat les ferides.
On acabarà el riu de l’home sinó en un mar de morts
si avui encara s’esclavitzen persones innocents?
Quan una farsa es desmenteix les ànimes sofreixen,
hi ha qui les afronta i qui s’embena els ulls com qui no veu res.
I seguim callats, creient que guardant silenci no fem mal,
i actuem com sempre, com si res estes passant.
Voldria que es cremessin totes les mentides
i que el fum es transformés en perfum de la veritat,
on la tradició no obligui a tapar els ulls dels fills
i no faci sembrar sobre les cendres dels errors.
No vull viure dins un vell pou que ens ofega.
No vull beure aigua estancada contaminada pels tabús.
No vull banyar els germans al llac de la mort.
No vull estar més temps construint els murs dels mentiders.
