De sud a nord
Per què sempre he de parlar
quan el silenci pot ser el meu millor amic?
No vull que em torni a passar.
Les veus que no puc sentir
són aquelles que em fan decidir.
Tot just començo a veure-ho clar.
I així i tot no em vull amagar,
canvis que no penso ignorar,
tot em ve de nou.
No ho veus, ara em sentiràs
perquè de sobte he après a cridar.
Així és com tot pot començar.
Mai més amagaré el cap
sota un silenci fet d’estranys pensaments,
tot és més fàcil d’explicar.
Perquè així és com vull avançar,
somnis que no vull aturar,
tot em ve de nou.
Writer/s: Sòmines
