D'esquenes
D’esquenes
Vaig obrir un principi a cegues
Sense banderes
Sense dreceres
Mil dubtes
M’abraçaven les fronteres
Del poder de seguir
Del boig seny per seguir
Són rares les filosofades
Vull ales
Ooooohhh
Són cares les suposicions
Vull ales
Oooohh
M’agrada viure amb tu mirall
I tu qui ets? Si jo sóc tot
Igual que el món és com l’espai
La quotidianitat em mira
I la veritat em persegueix
Per dir-me que jo no sóc més
Del que ja he entès
I entenc que la il·lusió és un prèstec mort
Entenc que entendre no és més que sort
Sempre que es pot
Acabo d’encendre el blau del foc
L’amfibi del mar i el sol
La fi de la son
M’agrada viure amb tu mirall
I tu qui ets? Si jo sóc tot
Igual que el món és com l’espai
La quotidianitat em mira
I la veritat em persegueix
Per dir-me que jo no sóc més
Del que ja he entès
Writer/s: Ariana Abecasis
