Desterrats
A 3 al gramo, malas rachas, oleajes contra el casco,
temblando con el celular en el oído,
en media horita gasto sonrisa de reglamento,
cuervos picotean mis ganas de ser mejor en todo.
Encontraron mi sombrero en el asfalto lejano,
echo un nudo a los cordones y lo firmo,
sin pensarlo, pero no hay nadie cuando llego,
regreso a la periferia en un vehículo desconocido.
Oleajes contra el coxis,
el cuerpo sigue inerte por la hipnosis,
androides hurgan in ma pockets.
Corriendo hacia la trinchera sin mirar al horizonte
o hacia el infierno en busca de nutrientes,
de superhéroes, escaleras de colores,
pero el gato de Persia no sobrevive en callejones.
Seríeu només matèria, t'ho juro,
he après a notar l'aire a l'altra banda del suro,
em moc amb llanternes, oracions eternes,
mirant la cisterna d'aquest Poly Klyn que vibra.
Avui peso seixanta negatius,
he arribat a comparar partícules amb actrius,
l'últim que vaig sentir va ser la teoria de cordes
i vaig posar-me a córrer fins a gastar-me les Jordans.
Som un sistema, el meu està format per erugues i cargols poma,
presos lligats al croma,
al filtre, a la massacre de la persona
per dintre, acaricia la pantalla o esprinta.
Missatge en forma de punt diu que pot ser que s'acabi,
contra mentides piadoses a l'avi,
facta non verba, si sempre has sigut herba,
recorda que la terra et pertany i et conserva.
