De vegades confesso
De vegades confesso,
que m'agradaria ser un sol,
però no sempre és de color blau,
amb les presses vas caient.
De vegades confesso,
que m'agradaria dormir sota un pont,
amb el paraigües ben obert,
perquè rellisqui tot el que és dolent.
De vegades confesso,
que m'agradaria ser un sol.
Aviat serà el meu sant,
tinc un convidat,
porta una espelma a cada mà,
i no és el meu gat,
aviat plourà dins de casa,
En quin món, en quin sol
tenen la casa.
En quin punt, quin mirall
tenen la gana.
Writer/s: Jaume Vilaseca
