Dins la pell
Gotes de notes que cauen del cel
que mullen i s’enreden dins la pell i et desperten,
és la cançó d’una tempesta.
Llamps, sons, ruixats i trons,
melodies d’aigua que sonen fent ballar cors amb pena
i se’n van cap al mar per sempre.
Són rondalles que es cantaven vora el foc mentre el vent bufava!
Tots es deixaven les seves veus trencades per espantar aquell diable!
Fulles que repiquen l’aigua,
peus nuus jugant amb l’aire,
raigs de llum que em pessiguen la cara,
aprenent a desxifrar la Mare.
Mare, diga’m quina és la cançó dels que busquem les arrels,
dels que volem agafar el temps no pas amb les mans
sinó tocant o bé cantant.
