Disset ferides
Fes-me fort
tant, que no noti el foc
com aquesta roca
Que el cansament,
que el patiment
i l'enyorança quan no hi ets
em faci valent
Dins teu un mirall
enjogassat el teu vassall
em diu les mil mentides
Vull mostrar-me com em veus
no pas la imatge que jo crec,
disset ferides
Sóc davant teu
en una platja que no hi és
no hi ha onades tan sols pena
on te'n vas dolça sirena
No somiar als llençols,
sortir al carrer que és on hi ha flors
cremar els matolls, obrir-te en dos
per fer-te banys de formol
I aquesta nit
t'escriuré versos d'arena
despertant l'adormit
que tant temps ha fet la guerra
No em convé res
em sento incòmode i res més
esforçar-me per entendre
fer que el cop sigui més tendre
I aquesta nit
t'escriuré versos d'arena
i encendré el meu pit
per si no hi ha lluna plena
