Diumenge acaba el Món
Des de la nit dels temps
el món sempre ha estat
però en un còsmic instant
s'acosta el seu final.
I
Això va ser dilluns
quatre àngels van baixar
i a tots van anunciar
la gran calamitat
diumenge acaba el món
set dies restaran
anem-hi sense presses
a caure al gran forat
dilluns enunciació.
II
Els tècnics dels estels
ho van interpretar
estranys signes al cel
d'un sol que es va glaçant
la Venus coagulada
Mercuri entona el cant
la lluna color rosa
somriu el gran final
dimarts, confirmació.
III
Les mares van plorant
els pares treballant
les iaies van a missa
de res serveix pregar
que així ho vol monsenyor
però tots sense excepció
i amb to de penitència
dimecres, passa el jorn.
IV
Les noies i els soldats
es fan amb la ciutat
els nens han segrestat
el vell home del sac
fusells i grans clavells
fan trons d'insurrecció
però no cantem victòria
si dijous fem revolta
diumenge acaba el món.
V
Els homes del cor trist
i els savis condemnats
acusen amb el dit
i parlen per parlar
diuen ai pobres nosaltres
què sort que ens ha tocat
si ens haguéssiu fet cas
no tindríem aquest divendres
farcit de tant dolor.
VI
El poble es treu els ulls
hi ha festa al carrer gran
orgia universal
demà s'acaba el món
i tots aquells desgraciats
que mai no han estimat
ajunten les seves carns
així com tendres flors
dissabte fan l'amor.
VII
Es van obrint els cels
de les fonts brolla sang
pobres executius
fan salts dels gratacels
a cambres solitàries
hi ha mil televisors
que emeten especials
que ningú està mirant
dilluns enunciació
dimarts confirmació
dimecres penitència
dijous insurrecció
divendres més dolor
dissabte fem l'amor
avui s'acaba el món.
I
I així tots es van perdre
el sol sortir de nou
i és que ves quina cosa
el món no es va acabar
però estaven ja tots morts
tothom ja havia mort.
