Dol
Sec al teulat, saben que no hi haurà cel
Però tinc l'esperança de trobar-te sota un estel
Miro veig passar els núvols que no destapen res
I una brisa em sobta i em porta un record ferreny
I se m'esquerda el cor
Els seus ulls tancats menteixen
És la seva absència
que m'omple de dolor...
No sé on ets... que collons..
no sé res de res
Només se que et vull al meu costat per sempre més
Estirat al llit plorant, escanyant el coixí
L'odi i la impotència han quedat gravats d'un cop al guix
Sec al teulat, saben que no hi haurà cel
Però tinc l'esperança de trobar-te sota un estel
