Dolces les memòries

Mara Aranda

Encara amb seny esta primavera,
i el teu somriure a prop de la meua
boca que vol anomenar-te i no pot.

Alt i net i clar, que se m’entenga,
va desfent-se allò que he fet
fent polseguera.
Sé que em queda poc de temps.
En contar tres ja no sé
si podré vore’t, ja no ho sé.

Alt i net i clar, vull ser entesa
i mentre rode el molinet …
Gire amb vent o sent vent
fent farina fina del forment.

Maig em furtarà el record
encara a abril.
Dolces les memòries, agres els oblits,
enderroc, misèria de palaus antics.

Alt i net i clar, vull ser entesa
i mentre rode el molinet…
Gire amb vent o sent vent
fent farina fina del forment.

Perdre i no guanyar
com es perd l’aigua entre les mans.
Tindre por d’obrir-les
i de vore’m el forats…

Sense dany s’escolen
un rere altre any,
un a un em deixen...,
cames qui us han vist.
Ja no abaste,
força ja no en tinc.
Els peus no volen
fer-se a nous camins.