Dóna'm la mà
Si els meus llavis s'assequen
i l'alè em falla
no deixes que l'abatiment
envaïsca l' ànim.
Si els meus braços
no fan resguard
i les paraules arrapen el silenci
no deixes que m' acomode
en la resignació del moment.
Dóna'm la mà,
fes-me sentir
el teu cos al meu costat.
Si m' oculte en el crebant
afligit per la basarda,
traurem forces de feblesa
per a tenallar el baf.
Si l' enverinat ocàs
inunda la nostra croada,
escampa
glopades de llampurnejos
que il·luminen la contesa.
Que la força de l'obstinació
ens guie i òmpliga d' eufòria.
Al final trobarem premi:
la benvolguda victòria.
Dóna'm la mà,
fes-me sentir
el teu cos al meu costat.
Writer/s: Artur Álvarez
