Dona llavada a la pedra
Al centre de la ciutat on la màquina va brillant, ella treballa dur i amb força cinc dies a la setmana.
Dona llavada a la pedra, que saps el preu del temps, passares les teues històries i només vols viure contenta, la llança del somni pesat t'ha cremat tantes vegades que pareixes el rostre somniat al somni dels peixos.
Llavada a la llavadora el teu lloc el vols ara, en territoris per a ballar.
Dona llavada a la pedra bé saps el que val una pinta, i que gira i gira la Terra, dona llavada a la pedra. Al centre de... dona llavada a la pedra.
Dona llavada a la pedra vares nàixer a la serra, arribares a Russafa només acomplir set anys. Les aparences enganyen mentres tu et desenganyes.
I naixes de nou més bonica quan descanses una mica.
Llavada sense compassió, el sol no baixa al soterrani, hi ha tanta vaixella que llavar. Somniar en tornar al poble si estalvia alguns diners, va dibuixant muntanyes per sobre l'armari roper.
Writer/s: Remigi Palmero
