Nu Drama

Doom Drama


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Acabo de venir d’Indonesia,
tenia amnesia, he recollit essències de tija
i mitja pàgina d’una metàfora antiga,
allà el sostre no s’aguanta per les bigues.
Tu ho faries? recito versos de santeria,
em pensava que me’ls sabia,
els repeteixo fins que... les nou i quinze,
tenen fins a i 44, estaran per allà divertint-se.
La pell s’esquinça però les forces es mantenen,
es comença a descomposar tot, sospiten de venom,
venen de fora, sempre de fora, de quilòmetres,
per això saben que a l’autovia hi ha videocàmeres.
S’han criat en el conglomerate,
tenen moltíssim a perdre perquè són pares de
família i les possibilitats oscil·len
entre mantenir una feina o perseguir una utopia.
Tornaré a casa algun dia? estic fora,
hores mortes, coloms que semblen persones,
caminen més que volen, hold up...
Per si venen quatre convidats els hi ha preparat un llit
a l’habitació que reserva, és hospitalari
i no només perquè la seva religió li mani,
renta els peus i dóna de menjar a tots els pilgrims.
Va mirar el seu fill als ulls i li va dir “creix”,
no tenia més consells, estaven rodejats de trash,
Manshiyat Naser,
no recorda com va ser, espera escapar-se.
Gana, febre, malalties, en aquest ordre,
però té bons contactes a l’slaughterhouse,
pot alimentar els seus fills, tirada de daus,
carregats per misses en mesquites i palaus.
Confio, optimisme de crio,
parla crioll i l’escriu a nivell nadiu,
forma part d’una crew barra mare, se sent camarada,
recorda més la iniciació que el bateig de les germanes.

En aquella iniciació va rebre cops sobretot al costat esquerre, a la galta,
i té una cicatriu a la cella que li fa mal cada cop que ho recorda.

Les pedres de bismut leviten també,
simfonies de djembé,
tinc espasmes a ritme de candomblé.
Veus que no m’omplen
diuen “surt de casa i compra”,
gaudeixo de la rampa,
em deixo anar a les rampes.
Buscava algun tipus d’amagatall a la pampa,
però les alpaques
no es domestiquen així com així, s’escapen,
em vaig guanyar quaranta-quatre grapes
per acostar-m’hi de quatre grapes,
sèrum i visites.
Les rodes d’una Volkswagen hippy
em passen per sobre i em torno líquid,
badtripping,
reso a estàtues tiki,
li demano al xaman que m’ho expliqui,
et faig perduda quan estigui, pick me up.
Últimament sento com si hagués nascut
a l’espai que es crea entre les peülles d’un mamut
i se m’observa com si fos un espècimen que es conserva
a menys de 150 a les plantes de criogènia.
Estic estalviant per anar a Nigèria
fins que em sembli familiar
perquè tinc un germà de Namíbia, hi vivia.
Milions of civilians en quad,
el llum de davant atenuat,
respect the drop.