Dorm
Tenies foc als anys
i ara dorms i no et queixes
la mort ja t'ha posat
les mans de seda als ulls
ta esquena jeu tranquiI·la
en el seu llit
i ja no et cal cap més viatge.
Dorm... dorm.
Que el trist ocell
que et vola als ulls
t'ha dit au fes l'antiga dansa de la mort
que tu ja hi véns
que vols cremar deu mil instants
per conjurar dissorts que esperes
Dorm... dorm.
Demana el sol, te'l rendiré
per un sol mot seré captiu
si et plau també podrem bullir
damunt d'un llibre encès
que parli d'antics jocs d'atzar
i després riure com folls
Dorm... dorm.
Writer/s: Miquel Àngel Tena
