Dorm
S’ha apagat com una espelma el desig
De voler conquerir el món
I tens marques a les galtes i als ulls
D’haver deixat caure el plor
Em tindràs al teu costat
No has de tenir por
Si la pena t’esgarrapa
Li calarem foc
Dorm, dorm
Dorm!
Dius que tens una muntanya al davant
Que no et deixa caminar
I ara et costa agafar aire perquè
El present t’ha maltractat
Tanca els ulls fins l’endemà
I ho veuràs més clar
Els llençols faran de llar
Sortirem guanyant
Dorm, dorm
I quan tinguis fred jo t’abraçaré
Dorm, dorm
I si no en tens gens ens despullarem
Dorm, dorm
