Dos de Desideri
Quan no quedarà res
Les belles paraules
Quan no quedarà res,
quan morts los rius, blanquejaran les gleres.
Eixuts ullals, seques les fenasseres.
Per a fer els meus versets trio paraules,
les millors que conec i les més justes,
d'una en una, com flors arreplegades
per a fer-ne un pomet, posades juntes.
Busco paraules, les que més m'agraden,
les que m'ixen del cor, les més precises,
les més antigues que del cap me brollen,
i unes i altres les poso arrenglerades
per línies, ben comptades i medides.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Per a fer els meus versets trio paraules,
les millors que conec i les més justes,
d'una en una, com flors arreplegades
per a fer-ne un pomet, posades juntes.
Si no les enteneu, no és culpa vostra,
algunes no han entrat al diccionari
i van pel món penant com a fantasmes,
esperant redimir-se per entra-hi.
Jo en dic alguna, més d'una vegada,
i els que no la coneixen se l'escolten
com una cosa estranya, com si fore
paraula forastera… i és de casa.
Quan no quedarà res, només ermes les terres, sec lo mar,
quedarà la paraula… Quedarà la paraula, quedarà.
