Duna i blanca
De tant en tant voltava pel desert,
M’escoltava per dintre,
sentia que tenia set
De vegades no calia morir, per baixar al infern
La vida no era fàcil, en aquell desert
Però allà vaig poder comprovar
com a les dunes blanques
les acaronava el vent
I em va envair un desig un sentiment,
tornar a casa, el meu univers
i sentir-vos ben a prop,
sapiguer que esteu bé
sou el millor, que mai m’ha passat
Duna i Blanca
I a l’epicentre d’aquest univers
ha arrelat amb força a casa meva
Durant el dia vibrem jugant,
a la nit cerquem estrelles
A cada passa un èxit
Ara creixeu i us fareu grans
Crec que sempre sereu
el millor que mai m’ha passat
Duna i Blanca
Duna i Blanca
La vida no deixarà mai de sorprendrem
Ara creixeu i us fareu grans
Sou el millor que mai m’ha passat
Duna i Blanca
Writer/s: Jan Díaz
