Efímer present
Sols nosaltres, volant com sagetes,
tallant el temps i dividint l'espai.
En un llarg passat, quiet i amuntegat
i un futur fosc, que se'ns apropa incert.
No dóna temps a tenir un present
l'espai que hi ha entre totes dues mesures
arriba a ser una vana invenció.
És un concepte fals, inexistent.
La vida dissol l'ara amb els teus plors
i fa sols desig d'un incert després.
Tan sols serem al final un record,
d'un mort vulgar, dins d'un taüt esquerp…
Writer/s: Rei Margot
