Ei mestre

Crim

Quan em poso a pensar en el teu fràgil passat
només puc veure la imatge d'un noi ignorant
que il·lusionat, bocabadat, volia descobrir la màgia i veure el mag
i creia que era al meu costat, i per això escoltava,
per això feia cas, per això seguia les ordres que
tu no paraves de donar.
I ara ja ho veig clar, em feies agenollar,
per tenir-me controlat i sempre estar sobre el meu cap,
avergonyir-me era el joc, al que tu només sabies jugar,
tot seguint les putes normes que t'havies inventat,
i aquí estic, malgrat tot, tot i que una mica tarat,
però encara amb forces per recordar-te tot el que tu
vols oblidar, ara escolta bé,
estigues atent, que vinc a donar-te les gràcies per tot
el que amb mi vau estar fent... mala gent!!

Vull animar-te... tu saps que no estic sol!
A trencar l'arbre... no veus que no s'aguanta!
Vull animar-te, no tractis de vostè a qui realment no s'ho mereix!
A trencar l'arbre, plantem-ne un altre que pugui respirar!

I gràcies mestre per ensenyar-me a respectar
quan tu vas ser el primer que em vares insultar
i gràcies mestre, per ajudar-me a caminar,
però marcar-me el camí sense donar-me llibertat, t'has passat!
I mestre gràcies per ensenyar-me a creure,
a creure el que tu creus tot segons la teva neura...
i posar-me la por al cos, i no donar-me informació
tot el que tu volies fer de mi era un titella de cartró.
Allunya't de mi, ja the dit tot el que havia de dir,
que ho feies per plaer o perquè no en sabies més?
Ara copia mil vegades tot el que t'he dit
i pinta i coloreja
de cara a la paret, tu sense pati, suspès, negatiu, zeroooo!