El ball dels casats

Radiokuartet

Un vespre gelat
Amb cor desvagat
Vaig sortir per fer una tassa
Pels vells carrerons
De vint-i-un botons
Amagats al cor de Gràcia.

D'un tros de saló
Surt una cançó
Que fibla el cor
Pel vidre entelat
Un món he trobat
I m'hi he quedat.

Anem al ball dels casats
En els enamorats
Vénen a fer manetes
Sense por de les tietes
I amb els cors eixelebrats.

Entre la rumba i el vals
S'enfilen els pardals
Al cap de les ninetes
Sota el fum de cigarretes
I els efluvis de conyac.

És un lloc brut i tronat
Amb comuna de plat
I ple de teranyines,
Amb seients que fan tentines
I grapeigs al reservat.

Quatre músics al trespol
Amb un sol faristol
Toquem sempre d'oïda
Començant quan cau el dia
I plegant quan surt el sol.

Ho heu endevinat,
Hi he retornat
Al menys un cop per setmana
I ara ja conec
El porter barbamec
I la noia de la barra.

Toquen el Casals
En Tito i en Soler
I en Jordi "el llarg".
Jo el vaig escollir
És un lloc per a mi
Qui el pogués tenir.

Anem al ball dels casats
En els enamorats
Vénen a fer manetes
Sense por de les tietes
I amb els cors eixelebrats.

Entre la rumba i el vals
S'enfilen els pardals
Al cap de les ninetes
Sota el fum de cigarretes
I els efluvis de conyac.

Sota la llum de cristall
S'entortolliga un ball
D'empentes i abraçades
De miracles extasiades
En les ombres del mirall.

I sense haver-ho pensat
A un mal espadat
M'ha dut la meva rauxa
Per a mi tot era Xauxa
I ara tinc el cor robat.

Ho heu endevinat
M'he enamorat
De la mestressa de l'antre
I ella fa que sí,
Diu que em vol a mi
Per a manso de la casa.

Jo m'he intoxicat
De felicitat
I m'he casat.
Ara és tot per a mi
El ball, el bot de vi
I un bon coixí.

Anem al ball dels casats
En els enamorats
Vénen a fer manetes
Sense por de les tietes
I amb els cors eixelebrats.

Entre la rumba i el vals
S'enfilen els pardals
Al cap de les ninetes
Sota el fum de cigarretes
I els efluvis de conyac.

Però ara ja no puc ballar
Perquè haig de vigilar
Que els pinxos de la barra
No escupin a la sala
Ni marxin sense pagar.

Ara tot són maldecaps
Violins desafinats
De tan en tant baralla,
Com envejo aquell que balla
Sense ser amo d'Els Casats.