El bell silenci

Raül Benéitez

Podria aparèixer més enllà dels estels,
amb un tros de cel i un riu d’escletxes,
però tota tu ets senzillament,
la més bonica de les donzelles,
obres panys i ciutats,
al voltant de les mil meravelles,
reposant tota la veu
ja no et queden més plats per trencar
i en canvi sí moltes estrelles…
Tard o d’hora el bell silenci riu i plora…

I has vingut tremolant,
amb perfums i daurants les tempestes,
per fi s’han acabat
i al moment t’has girat,
veient caure les finestres,
i escollint els colors,
els teus ulls han brillat amb la vida,
el torrent dels amors,
marejant pesantors,
i el suau vent de l’alegria…
Tard o d’hora el bell silenci riu i plora…

Perfilen muntanyes i un vitrall adormit,
quan la tarda cau per terra,
la teva veu revifa un raig,
flor descoberta, en primavera,
i has vingut,
onejant,
entre els dubtes i les cuirasses,
t’imagino ben lliure al damunt d’un cavall blanc (Tard o d’hora...)
passejant entre les places...