El Cafè de la Victòria
T’espero dins del cotxe
davant del cafè La Victòria.
Un edifici anglès,
balcons vermells i un rètol verd.
Em quedo tot el dia
veient com surt i entra la gent.
T’espero dins del cotxe
fa fred i no sé pas on ets.
Lluny de tot,
lluny de tot,
lluny de tu.
I reies mentre et feia fotos
assegut en un banc glaçat.
I el tren que mai arribava a l’hora.
Lluny de tot,
lluny de tot,
lluny de tu.
L’estació està buida
tan sols hi queda el vigilant de nit.
Cau la neu a l’autopista,
tu i jo amb el cor ferit.
La tarda en blanc i negre,
així és com m’agrada a mi.
T’espero dins del cotxe,
fa fred i no puc dormir.
Fa fred i et seguiré esperant.
Com dues ombres oposades
la nit és tan amarga.
Jo pujo i tu vas de baixada,
d’esquena l’un de l’altre.
