El bon déu empipat
El bon déu empipat, dins el seu taller,
no sap què fer perquè creixi aquest arbre.
"D'ençà que l'he plantat, uns tres anys fa, potser,
no creix pas més del que creix la barba".
Per a fer un arbre, Déu meu quin treball!
El bon déu empipat, dins el seu taller,
sobre la taula el té i no sap com pot ser.
"Cap endavant no se'l pot fer tirar,
i encara menys se'l pot fer recular!".
Per a fer un ase, Déu meu quin treball!
El bon déu empipat, dins el seu taller,
se'l mira i no comprèn perquè va a quatre potes.
"Ho havia calculat tot, perfectament,
perquè amb dos peus n'hi hagués prou i de sobres"
Per a fer un home, Déu meu quin treball!
El bon déu empipat, dins el seu taller,
es mira tot el món, que fa poc que va fer.
"Aquesta gent, m'ho farà tot malbé!
Ni reposar un instant no podré"
Per a fer la terra, Déu meu quin treball!
Writer/s: Popular
