El camí
Grues omplen l'horitzó, la finestra oberta.
I torno a sentir-me sol, tancat en el meu món,
com l'esfera que volta però no es mou.
La calitja ho omple tot però els ocells no espanten.
Miro lluny cap als turons buscant la direcció més perfecte.
Cada cop que busco el camí,
sento un buit que em guia cap al nord
on les hores guanyen longitud
i el seu pols domina en meu motor.
Miro el temps com va passant en hores i en núvols.
Compte enrere al meu final que acaba algun dimarts.
Quantes coses canviaran d'aspecte.
Ja s'acosta el salt mortal. No hi ha marxa enrere.
Vull tornar a volar ben alt buscant el teu perdó
i que em faci valorar l'entrega.
No hi ha temps, no veus que no ens esperen.
Hem de voler arribar al final.
La victòria pot ser teva, no val a fer drecera,
l'èxit és anar caminant.
