El camí
Fent equilibri per un
fil de seda que penja d’uns núvols cotó
que no tenen cap rumb, van cap aquí cap allà
mentre vaig avançant procurant
de no perdre el fil
Per no desequilibrar-me
només sé mirar endavant
deixant de banda els costats
més pendent de no caure que no pas d’arreglar
el que hagi pogut espatllar o menysprear
M’obro de braços i els moc amunt avall amunt
no hi ha cap mestre que ens pugui ensenyar a volar
vull saltar muntanyes com l’home que volia ser ocell
perseguint somnis que em creia que no eren per mi
Els núvols estan carregats
és tard i vol ploure a bots i a barrals
els llamps no es fan esperar
els espetecs secs dels trons
fan trontollar tots els fils, els lligams, les arrels
El rebombori em distreu
no puc evitar mirar d’on ve tant de soroll
perdo la concentració i tinc l’abisme als costats
l’horitzó s’ha esfumat i jo aquí palplantat
El fil és tan prim
que no aguanta el meu pes
es trenca pel mig
i caic en picat
a la deriva
pel buit celestial
M’obro de braços i els moc amunt avall amunt
no hi ha cap mestre que ens pugui ensenyar a volar
vull saltar muntanyes com l’home que volia ser ocell
perseguint somnis que em creia que no eren per mi
