El ciutadà
Els edificis es desplomen sobre tots
i mentres els intento aguantar
algú ja no te temps
per mirar amb qui es topa
per mirar a qui trepitja
i quan caigui l'últim gra de sorra
el martell caura sobre meu
pero no em deixaré de preguntar
i si hagués deixat anar
els murs sobre el ciutadà
entre les runes de la realitat
entre el reflexe dels vidres trencats
encara espero que els coloms
et diguin tot el que no sóc capaç
potser el pròxim cop
et deixis que esclafar
l'ombra del teu egoisme
Writer/s: Dissäpte
