El cos de les dones
Prou, prou...!
Jo sento, en el meu cos, el dolor
de les dones del món. Ai, ai, ai,
Ah! Habibi, primer em diu habibi:
-Si el meu marit no em maltracta, puc donar gràcies a Déu.
- Per què no vaig néixer? Jo volia ser un nen,
i sóc nena de la Xina, quina mala vida!
- Treballo de sol a sol, ja no vull tenir més fills,
però si em queixo ell és més fort
i qui mana és ell.
- Als 14 es va acabar, em varen robar el plaer,
ho van fer amb un bisturí, ho van fer amb un ganivet.
- Cos que dones vida, aliment i plaer,
tant sovint apallissat, violat i humiliat
- Jo em pregunto qui em pot dir
perquè passa tot això.
Sento tot aquest dolor a la meva pell.
Writer/s: Rosa Zaragoza,Popular
