El Clam dels Socarrats
He vist en somnis revoltar-se un poble:
Passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts en mig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra:
Som els bons fills de la Terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra Patria defensant.
Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
invadiren nostra Terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assessinaren,
el dol i l'odi sembrant,
l'odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l'arma i en el braç.
Amor en la sang que's vessa
i en el clam de la Llibertat.
Ni som fills borts, ni som masells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.
la sang vessada als camps d'Almansa,
les cendres de Villarreal,
els crims de Cuart, Alcoy i Denia,
el setge horrible d'Alacant.
I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats
per que les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l'arma i en el braç.
Amor en la sang que's vessa
i en el clam de Llibertat.
No és Castella nostra patria,
que's el Regne valencià.
La llengua que açí parlem
no és, no, la dels castellans.
Volem els homes molt lliures,
volem la Patria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.
Volem que'ls fills de la Terra
s'exalten al nostre clam.
Volem que Valencia siga
la patria dels valencians!
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l'arma i en el braç.
Amor en la sang que's vessa
i en el clam de Llibertat.
Writer/s: Miquel Duran de València
