El concert
Era un concert, un concert de veritat
on la gent bevia i fumava d'amagat.
Volíem agafar tots una merda grossa
però no sabíem com fer aquella cosa.
Això que se'ns apropa un individu colorat
ens hi pregunta si volem anar entonats.
Responen que sí, que sí que ho volem agafar
i després de la conversa ens treu algo de la mà.
És una cosa que és marron de color.
És petita i fangosa i sembla de cartró.
És una cosa que és marron de color.
És petita i fangosa i t'he dit que sembla de cartró.
Agafem aquella cosa però no sabem per què serveix
Per què deu ser allò que tant es ven.
Mirem a les persones que tenim al voltant
s'ho posen a la mà i comencen a cremar.
Fem el mateix intentant-los imitar
però l'únic que aconseguim és una cremada a la mà.
Amb la mà cremada i amb allò socarrimat
s'ha acabat la festa, no podem anar entonats.
Sentats en una escala al pavelló municipal
més tristos que una bleda, allò s'ha desarmat.
ara aquella pedra que ens havien donat
era un pam de pols sense utilitat.
I veiem a l'individu, l'individu colorat
li diem que allò s'ha trencat.
Ens diu que és impossible, que és de primera qualitat
i que és impossible que s'hagi destrossat
"Pardillos asquerosos" ens respon ràpidament
"no ho heu trencat, ho heu fet molt bé"
Això que us he donat es posa a la mà
es barreja amb tabac i després a fumar.
Writer/s: Tallatites
