El cos, el cor, el món i en Murphy (el nostre món)
Deixa que 'aquell ocell' et canti ma cançó,
deixa obrir el teu cor per rebre ma calor,
deixa que l'aigua del riu banyi tot el teu cos
relliscant sobre ta nua pell
Deixa que les meves mans prenguin les teves mans,
deixa que els meus llavis recorrin el teu cos,
deixa que la llum del sol il·lumini tot el camp;
què maco fondre'ns en un sol cant...
Per tu i per mi seria un paradís
si un món així fos tan senzill,
però rere cada porta sempre hi és
l'esclafador de somnis,
allò que esvaeix complicitats,
la 'llei de murphy" si més no
Deixa que les nostres ments imaginin un nou món
on tots dos puguem sentir el llenguatge del cos
que és el llenguatge senzill que surt del nostre cor
i fa cremar la nostra pell
Deixa que el plàcid oratge bressi suau els teus cabells,
deixa que els meus llavis recorrin el teu cos,
deixa que et parli d'amor i de la llibertat
de viure edificant el nostre món
Writer/s: Jordi Gomara
