El cos es trenca
El cos es trenca i no li passa res
i tu el tens obert i el meu t’obriré.
El cos fa mal i eixe mal dura un temps
però el superaràs i jo el superaré
I el sol brillarà i la lluna creixerà.
El cos et crida i et crida ben fort
pareix un sospir però és un gran plor.
El cos es crema i es segueix cremant
fins que el teu cos i el meu s’acaben mesclant
La meua carn t’està cantant.
Trau-la a ballar.
El cos s'engronsa com el ven de llevant,
com un pont en un riu o un llac en la mar.
El cos es para i segueix avançant
i crec que ja no viuré quan el teu cos se’n haja anat
Però en la obscuritat brilla un senyal
blanc com la neu que és teu i meu.
He sentit algú dir que la guerra acaba hui
però tots sabem que això no serà així.
I el pare sol i la mare mar, ells ens han parit
i ploren perquè no sabem compartir.
I ploren «no volem morir»
I ploren «no sabem compartir»
I ploren «no volem morir»
Writer/s: Devendra Banhart
