El desembre congelat
El desembre congelat
confús es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor,
d'una ro, ro, ro,
d'una sa, sa, sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella,
fecunda i poncella.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
mes, en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una be, be, be,
d'una lla, lla, lla,
d'una be, d'una lla,
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Quan l'aurora hagué parit
lo sol que ja eixia,
amb gran amor li ha dit:
"Veniu, vida mia,
preneu-ne diví Senyor,
aquest caldo de licor
d'una mamelleta
que per vos es feta".
Tenint la Verge en son pit
la prenda tan rica
que bo fora de sentir
quan li cantaria
una lletra molt galant
per alegrar al infant
de una dolça boca
obra de Déu tota.
Writer/s: Popular
