El fil de la memòria
Lluny, ja no sembles clar.
Lluny, les imatges roden.
Perdo les vides passades,
cal rebentar el rellotge.
Marques a la pell es graven
com el vinil que solquen.
La memòria no accepta més dades.
Lluny, queden les paraules...
Tu ja no ets res:
pols al meu cervell.
Flors que es marceixen
són els moments que oblido.
Ràpid trenco la sinapsi,
lluny, bandejat pels dies...
Tu ja jo ets res:
pols al meu cervell.
Tu ja no ets res,
només llot a l’univers.
Lluny t’has fet fonedís,
fred, el cor pots corrompre.
Perdo estones viciades,
temps, que no queda pas gaire...
Tu ja jo ets res
més que pols al meu cervell.
Tu ja no ets res,
només llot a l’univers.
