El dimoni medita
al davant d'una cervesa
fent-me una cura d'alcohol
si tinc ganes d'amargar-me, ho sé fer sol.
Però sempre ve algú altre
a donar-me un cop de mà.
Es presenta satanàs, fent de bon samarità.
L'hi vendria el meu esperit però no sé què n'he fet.
Potser ja el tinc repartit, l'he perdut o me l'han tret.
Tip de tanta hipocresia no em fa por el càstig etern.
Pensava que ja ho sabria,quan volem, fem un infern
de cada dia.
El fum fa una espesa boira
que m'ajuda a veure-hi clar.
El dimoni es pren una aigua i es disposa a meditar.
Porta la seva disfresa
com un altre qualsevol.
Diu:"l'ofici no és el que era" i se'n va sol.
L'hi vendria el meu esperit...
Writer/s: Joan Francesc Dalmau
