El dormilega
Tota la setmana, des de dilluns
jo espero el dissabte jo espero el dissabte,
i quan es dissabte em dic:
"Demà sí que podré dormir"
Fins al migdia al meu llit,
i si és dissabte i en tinc desig,
no només fins a migdia,
és permès de dormir migdia i mig...
Jo encreuo els braços sobre el coixí,
i jo somio... No dic amb qui...
A les set del matí no sonarà el despertador, no!
L'he tancat en un calaix.
Quan la son del dormilega m'arreplega
ja pot sonar, sonar!
Tota la setmana, des de dilluns
jo espero el dissabte, jo espero el dissabte,
i quan és dissabte em dic:
"Demà si que podré dormir!"
I quan tots d'hora us lleveu,
no, no, no cal que m'ho digueu,
jo no n'haig de fer pas res
si us lleveu a les sis... O bé a les tres.
El cap amago sota el coixí
i em quedaria per sempre així:
em fabrico un palau
sota mantes i llençol, ah salau!
Jo m'instal·lo com jo vull;
n'hi ha que posen a una dona tot un pis,
jo així ja sóc feliç...
I altre cop des del dilluns
jo espero el dissabte, jo espero el dissabte,
i quan és dissabte em dic:
"demà sí que podré dormir"!
Tota la setmana tinc maldecaps,
però al meu llit, però al meu llit
dels maldecaps no en queda res,
al meu llit, al meu llit, fins a les tres...
La, la, la...
Al meu llit, al meu llit, fins a les tres...
La, la, la...
Writer/s: Jean Mohain,Mireille
