Elefants
Ara veig com s'amaguen els estels.
rere el far a qui vaig confiar secrets
Ja comprenc les cent llàgrimes de gel
que una nit vas voler brindar-li al cel
Perdo el temps que vaig guanyar
i mentides que no saps on van.
Dius collita a un tros de blat
que no saps d'on sortirà el sol.
He sentit que hi ha nits on no hi és prou.
Que sovint costa creure que no es mou.
Una nit vull estimar-la amb un crit
i que la forta tempesta deixi anar-me algun sospir.
Perdo el temps que vaig guanyar
i mentides que no saps on van.
Dius collita a un tros de blat
que no saps d'on sortirà el sol.
Si un dia escric el que vas ser per mi,
prometo al món cent-mil cançons que no em facin rendir.
Un dia gris, vull que sigui un mal son.
I que elefants pintats de blau, diguin que no s'hi val,
que no t'has mort!
