El festí

Jorcx

Era molt lluny de casa
sota l'encís del mar de l'Est
Travessant el capvespre
sota les estrelles
el poble per fi aparegué
com en tants somnis freqüents

Havia acudit a la cita
on em reuniria amb els meus
Era temps de festa
com diu la llegenda
un cop cada segle només
per traspassar vells secrets

Es veia llum per la finestra
algú m'esperava despert
En obrir-se la porta
davant d'aquell home
vaig sentir un calfred
el seu rostre semblava inert

No vam dir ni una paraula
tot era molt silenciós
Acabada l'espera
a l'hora concreta
ens unírem a la processó
endinsant-nos per carrers fosc

Quan arribàrem al temple
volia ser l'últim a entrar
Al mirar endarrere
damunt la neu verge
no hi havia cap senyal
ni tan sols del meu propi pas

Vam descendir unes escales
fins al cor de l'antiga ciutat
Allà al so d'una flauta
voltant una fogata
s'inicià el ritual
enmig d'una dansa infernal

Llavors l'home a qui creia conèixer
va fer un gest anunciant el plat fort
amb tan mala destresa
que li cau la careta
descobrint el pitjor dels malsons
Més m'hauria valgut caure mort!

Van trobar-me de matinada
segons em digueren els doctors
Ningú no escoltava
les meves paraules
Tothom em defuig la raó
però jo conec bé tots els rumors