El final de la festa
El final de la festa
les cançons de protesta,
les flexions d'un gimnasta geperut.
No em fan falta cadenes
perquè la meva pena
és un sac a l'esquena prou feixuc.
Mai, mai, mai
mai no em deixis sol.
Mai, mai, mai
mai no em deixis sol.
El teu riure és com música per al meu cor.
Mai, mai, mai
mai no em deixis sol,
En la pau del capvespre,
hi ha gotetes a la finestra
i un bassal de tempesta mort i brut.
Fatigat i maldestre
com les bèsties dels exèrcits
escapant de la lluita malferit.
Mai, mai, mai,
mai no em deixis sol,
som restes d'un naufragi en un mar embogit
i records que s'enfonsen en l'oblit.
Mai, mai, mai,
mai no et podré ajudar,
no és cap camí de roses el que trobaràs
música en blanc i negre i versos absurds.
Mai, mai, mai,
mai no em deix sol
potser tenia força però ja l'he perdut,
penitent davant d'un Déu barroer i temunt.
Mai, mai, mai,
mai no em deixis sol;
el teu riure és com música per el meu cor trist,
som grisos concursants d'un concurs absurd.
Writer/s: Adrià Puntí
