El futur és nostre
Recorrent per últim cop, aquells llavis misteriosos, que em fan recordar qui sóc
Esmolant a poc a poc un cor ple de durícies amb un racó ple de records
Ignorant aquells moments que ja no tinc a la vora, i no puc passar sense ells
Començant a caminar amb un parell de frases fetes, i uns batecs a prop del mar
No puc oblidar, quan començàvem a somiar,
i avui sabem: que el futur és nostre
Enyorant aquells indrets on vaig fer revolucions, sense saber si hi havia de ser
Intentant no alçar la veu per poder tenir raó, i fer cops de cap contra aquell mur
recordant-me d’aquell nen que només té una pilota i és feliç al seu carrer
Buscant mons per transformar amb els meus companys de lluita que m’ensenyen a volar
No puc oblidar, quan començàvem a somiar,
i avui sabem: que el futur és nostre
