El gat
He trobat el gat
a dalt del terrat
i m'ha dit, m'ha dit,
que l'altre dia et va veure
dins el llit d'una altra.
Jo li he dit que no,
que era un mentider,
que no podia ser!
Que t'ha confós amb el veí
de l'entresòl primer.
Però has arribat i duus
tot el coll marcat
de petons vermells.
Em mires però no em veus,
per tu de cop sóc invisible!
I parles un pèl "tar-
tar-tamudejant";
m'estàs explicant
una mentida rere una altra;
ho estàs complicant...
Ara de cop no sé què fer.
Aquest lloc tampoc em feia el pes.
Ni ell, ni el gat.
Pots estar tranquil,
que no passa res.
Però sense voler,
m'ha relliscat tota la teva
roba balcó avall.
Ja pots anar marxant,
que l'has ben "cagat"!
I t'endús el gat.
No em fas cap pena, encara que
te'n vagis despullat!
Ara de cop no sé què fer...
Aquest lloc tampoc em feia el pes.
Ni ell, ni el gat.
Vés a raspallar el teu gat,
xafarder i despietat.
Jo marxo, no em preocupa el lloc.
Viatjo, trobaré el meu nord.
Et comença a picar el nas,
has agafat al·lèrgia al gat.
Jo marxo, no em preocupa el lloc.
Viatjo, trobaré el meu nord.
Ara de cop no sé què fer...
Aquest lloc tampoc em feia el pes.
Ni ell, ni el gat.
Ja no hi ha aquell gat a dalt del terrat,
s'ha ben esfumat...
Faré de nou la meva vida,
això s'ha acabat.
Writer/s: XY
