El gran desgraciat

La Terrasseta de Preixens

Jo sóc l'anomenat el Gran Desgraciat
no aconsegueixo fer riure ningú del meu voltant.
L'última que va riure va ser la padrina
el dia que em vaig posar la camisa al revés...

i ara vaig fent monòlegs pel meu barri
i m'apunto als càstings de tot ponent.
Ningú es parteix la caixa de la meua presència
per això sóc l'anomenat el Gran Desgraciat....

No he passat del nivell dels "xistes" de l'Eugenio.
"Saben aquell que diu" que sóc un avorrit.
Quan sóc jo qui els explico tots perden la gràcia,
creant lo silenci més gran que tu hauràs vist mai.

Sóc el gran desgraciat, raons no me'n busquis.
Que cerca somriures de gent de tots els colors.
Contant les històries perdudes de la meua vida.
Desgràcia, avorrida; la pena d'un desgraciat!