El guardià de les estrelles
Nit d’hivern al desert,
i tot estava en calma.
Talep es despertà,
una llum tot ho cegava.
Bona nit Talep,
no t’espantes, no t’esveres,
a partit d’avui tu eres,
el guardià de les estrelles.
Dilluns, dimarts, dimecres,
dijous i també divendres.
Ni un sol dia de descans,
el cel sempre estarà allà dalt.
Ai Talep, quin gran guardià,
de les estrelles tot ho sap.
Ara només li queda
recordar a la més gran.
D’Urà fins a Neptú,
tres mil estrelles hi ha
No li ajudarà ningú,
però tot sol ell s’ho farà.
Passant al costat de Mart,
la terra puc observar.
No distingisc ni un sol color,
tot és ombra, tot foscor.
Dilluns, dimarts, dimecres,
dijous i també divendres.
Ni un sol dia de descans,
el cel sempre estarà allà dalt.
Ai Talep, quin gran guardià,
de les estrelles tot ho sap.
Ara només li queda
recordar a la més gran.
Corre que són les sis,
i encara estic a temps.
El sol haurà d’eixir,
o s’enfadarà el món sencer.
El Sol torna a lluir,
Però jo ja n’estic fart.
Els xiquets durant la nit
el que han de fer és somiar!
Dilluns, dimarts, dimecres,
dijous i també divendres.
Ni un sol dia de descans,
el cel sempre estarà allà dalt.
Ai Talep, quin gran guardià,
de les estrelles tot ho sap.
Ara només li queda
recordar a la més gran.
