El llop mort
Qui sap com vas arribar en aquests paratges tan allunyats d’on vas néixer? I total... per a què? En aquests boscos tampoc hi ha res de bo.
Maleït, o bé reverenciat... no saps com m’he identificat amb la teva imatge, i els teus sentits; has estat guia i camí per mi.
Surto a córrer i et trobo així: buit de vida estirat sota un pi. Un mal presagi em passa pel cap «qui sap si sempre he estat equivocat i hauria de buscar el meu destí en un cargol, un peix o un gat... o un rat penat». Que trist...
M’enduré els teus udols perquè em facin de consol quan la lluna va de dol i em senti sol, perquè estic sol... Per què estic sol?
